ENTRELLUM

Posicionamientos como el de Toni Ibáñez sólo sirven para alimentar la EXCLUSION . Por eso tal discurso ha de ser denunciado públicamente, sin ambages, al atentar contra la convivencia pacífica . Llegeixo aquesta parida escrita per un tal Maty al blog de JPQ . El tal Maty és un acòlit de Ciutadans (l'escamot anticatalanista d'Arcadi Espada, el bufó Boadella i tota la patuleia d'intel·lectuals orgànics de la COPE i El Mundo ). Mira, Maty, els únics que alimenteu l' exclusió sou els que viviu i treballeu a Catalunya (alguns fins i tot hi heu nascut) i no us sentiu catalans, sinó tot el contrari. Teniu una actitud anticatalana que fa feredat, esteu des-integrats , des-arrelats , i sou vosaltres els que atempteu veritablement contra la convivència pacífica de Catalunya en la mesura que refuseu la realitat catalana que us acull, us tolera i us dóna de menjar. El teu cinisme , Maty, és insuperable perquè intentes culpabilitzar els catalans pel simple fet d'exercir...

Suposant que es reedités el Tripartit , tindríem -per segon cop- una coalició de perdedors al Govern, però ara encara més perdedors : el PSC que ha perdut 5 escons (241,687 vots) i ERC que n'ha perdut 2 (130.257 vots)... L'únic que ha salvat els mobles és ICV-EUiA, que ha guanyat 3 escons (40.311 vots) gràcies als quals -pels pèls- el Tripartit sumaria la majoria absoluta necessària. Comptat i debatut, la ciutadania ha restat 331.633 vots al Tripartit que ha malgovernat aquesta avortada legislatura la qual cosa significa que aquest malgovern no ha estat ratificat en absolut pels votants, ans tot el contrari. L'aritmètica parlamentària permitiria un nou Tripartit que seria de molt mal justificar per tres motius fonamentals: 1- El partit guanyador (CiU) avantatja en 11 escons el segon (PSC) 2- Les xifres esmentades demostren, sens dubte, la important davallada del recolzament popular a l'experiment tripartític. 3- ¿Com s'entén que ara pugui tornar al Govern un par...

Vinyes vestides de dol El cel és un esquitx de niguls ¿On és l'estiu que ens feia suar? ¿Què se n'ha fet del rossinyol? La flor de l'arboç, castanyes i anous Arrecerem-nos sota la flassada Encén el foc i acosta't al caliu de la pell retrobada Vinyes vestides de dol El vi novell amara els llavis Fumerol a les teulades Fulles seques i marrons, bosc endins, encatifen els corriols ¿No ensumes l'hivern? ¿Coneixes el cau on dormen les serps? Vinyes vestides de dol Freda, la nit ens abraça Hi ha un silenci tardorenc que baixa de la muntanya El silenci dels déus El silenci dels morts

Pujol es va equivocar: no n'hi ha prou amb viure i treballar en aquesta terra, no n'hi prou amb ser un okupa de Catalunya per a considerar-se català. Cal un esforç més gran d'implicació, una integració més profunda, un sentiment que trobo a faltar en molts okupants que fa anys i panys que viuen i treballen aquí, però als quals els importaria un rave que demà passat el català fos una llengua morta. Són els que se n'aprofiten i després se'n foten, els que diuen que ells no són nacionalistes ... Són els que et miren amb un deix de superioritat i t'etziben: ets un cavernícola antediluvià preocupat només per les coses de la teva tribu, has d'obrir-te (com si una persona fos una síndria que cal esberlar). Sí, són els ciutadans del món , una colla de desarrelats que no suporten que alguns encara tinguem arrels i vulguem defensar-les. Pujol es va equivocar: no n'hi ha prou amb estar en un lloc per a ser d'aquell lloc. La identitat no és un situs ni ...

Suposo que el post d'anit necessita un aclariment, sobretot si tenim en compte les reaccions (al meu entendre desproporcionades) d'alguns lectors que s'han sentit ofesos per les meves afirmacions i han optat per l'insult més visceral. Porto tot el dia rumiant si val la pena allargar la ressaca d'un text escrit a rajaploma una nit de decepció. Ens agradi o no, les nostres expectatives sempre topen amb el principi de realitat . Tanmateix, l'anàlisi acurada d'aquesta realitat ha de ser el nostre objectiu primordial. Els resultats d'ahir demostren que a Catalunya creix la idiotesa alhora que es confirma la progressiva descatalanització de l'electorat . L' abstencionisme ( 43,23% ) és preocupant en la mesura que planteja una curiosa paradoxa dins la democràcia: gairebé la meitat dels votants decideixen no decidir (sic). La descatalanització es palesa a les xifres: els resultats que obtenen els dos partits estrictament catalanistes (CiU i ERC)...

La Catalunya Catalana ha mort . Avui -dia de Tots Sants de 2006-, malgrat que el poble català amb el seu vot ha pintat de color CiU la immensa majoria del territori superant amb 11 escons el PSC , és possible la reedició del Tripartit (cosa que ja donen per fet els seus actors "amics") i, per tant, José Montilla podria esdevenir el proper President de la Generalitat gràcies a la inestimable col·laboració dels botiflers d'ERC . La transcendència d'aquest fet és inenarrable per a la nostra mil·lenària història. El fracàs del candidat Montilla (que, amb tot el reforç ZP, ha perdut fins i tot a BNA) és indiscutible. A més, els resultats del partit del bufó Boadella reblen el que dic (C's + PP = 403.046 vots!) Tot plegat és la conclusió de molts anys i de molts fets entre els quals destaquen sobretot la feina feta pel franquisme amb la seva invasió demogràfica, la colonització espanyolista que ha continuat durant la Transición i el lamentable caïnisme suïcida de ...

Baixem riera avall caminant a la vora del carril bici fins a l'alzina centenària de Mas Morera. Molta gent. Criatures pedalant amb el casc posat. Vallromanes té un dels índexs de natalitat més alts de Catalunya. Davant l'escola bressol girem cap la dreta -sempre seguint el carril bici - fins a l'escola nova , que és la seu del col·legi electoral. Les fulles dels plataners, marrons i encartonades , ja es desprenen de les branques. Ara en cau una, adés una altra. El cel és ras i fa una temperatura perfecta. L' escola ha estat inaugurada aquest curs després d'anys amb barracons . És un edifici integrat amb l'entorn verd. Vivim en un poble idíl·lic. Per descomptat, governa CiU. Coincideixo amb un veí il·lustre: Felip Puig. Ha votat abans que jo. Du una camisa molt llampant. Xerrem una mica. No se separa del seu mòbil . Consulta correus electrònics. Ahir li vaig enviar aquest . Està molt optimista. Té pressa. S'acomiada de tothom i, abans d'entrar al cotx...

L'amor és un misteri que converteix la vida grisa en un arc de sant martí, huracà d'inexplicables sensacions (per què collons s'ha d'explicar tot!?), guitarra enmig del desert, ombres amatents, la bellesa del dolor, el fil que es tiba cada dia una mica, crits de veus properes, gambades allunyant-se del cos, mujer rota en esencia , entrellum que ens embolcalla, tardor de papallones embogides, trompetes de la mort, defugim paraules fàcils, no preguntis coses abstractes, agafa el tren que surt ara mateix, estiba't el cor, somia que tot és mentida i desperta't de patac a l'altra banda del món... ¿Quantes Lolites vas ser? ¿Saps què va dir Humbert Humbert quan la va veure prenyada? No va dir res, plorava borratxo de passat impossible... ¿La felicitat? ¿Qui és aquesta bagassa? Jo també plorava quan era nen. Ara em limito a suportar l'espectacle lamentable dels sentiments aliens. Tú en tu cuerpo, yo en el mío , gira cua, no t'acomiadis, posa't les ulle...

Digues, Montilla: ¿Què és la vida sense èpica? ¿La teva prosaica grisor burrocràtica? ¿El teu destrempament constitutiu? La política ens ha d'engrescar, ens ha de fer somiar, ha de ser èpica i lírica i utòpica... Per contra, ¿Què ens ofereixes tu, Montilla? ¿Quina és la teva epopeia, la teva heroïcitat , la teva llegenda? ¿Néixer a Iznájar i haver arribat al cim més alt de la misèria sociata? ¿Fer-nos badallar de fàstic i de pena? ¿Quines són les teves conviccions més profundes, pixatinters? ¿Quins són els teus somnis de puça restreta? La no-èpica que prediques és pura mediocritat , acontentament, incompetència, enanisme de mires, política lil·liputenca... El que Catalunya necessita -ara més que mai- és líders que siguin capaços de grans projectes, herois ambiciosos que catapultin el país cap a horitzons de grandesa . ¿Què t'empatolles, Montilla-Nocilla ? ¿Què ens vols vendre? ¿El vol gallinaci de la teva incapacitat manifesta? ¿Qui ets? ¿A qui representes? Tu, que en 35 anys ...

YouTube - Dire Straits Lady Writer Rockpalast 79 (¿Algú em pot explicar per quins 7 sous no puc veure el video amb el Firefox2 nou de trinca i, en canvi, el podia veure amb el Firefox anterior i el veig perfectament amb l'Explorer? SOLUCIONAT: Gràcies a Softcatalà !) Una altra genialitat