ENTRELLUM

No sé què coi passa últimament, però tothom vols ser amic meu... Aquest matí li deia a un: Mira, tu i jo no serem mai amics; em conformo amb què no siguem enemics... I ell, amb cara de pòquer, replicava: ¿I per què no podem ser amics? Li he respost que era una qüestió de feeling ... Em temo que tots aquests que aspiren a ser amics meus ho volen ser per a després poder vantar-se'n i dir: El Toni és amic meu... Ja veus quin gran què!

La religió atempta contra la meva llibertat. Déu i jo som incompatibles. La seva afirmació és la meva negació i viceversa. Sóc lliure, ergo ell no existeix.

Li regalo un ram de 15 roses vermelles , omplo les copes de xampany i brindo: Passi el que passi, facis el que facis, estiguis on estiguis, sempré seré al teu costat.

Deixem la rutina nadalenca per a tornar a la rutina professional. L'edifici és un frigorífic. Bon any, company. Bon any, companya. Estan contents perquè quasi els toca la loteria . Quasi. Jo no en compro mai. Immersió lingüística. Els alumnes parlen majoritàriament castellà i la meitat dels profes es passen pel folre l'oficiosa llengua vehicular . Per això el vídeo del PPC és indignant. Quina demagògia! Al meu insti amb prou feines enraonen català els quatre profes de català. Tenim ciclàmens nous, vermells, al pati. Quin gran negoci per algun jardiner . Tenim més ordinadors. Quin gran negoci per alguna empresa d'informàtica. Tard o d'hora, també tindrem el certificat de Qualitat . Quin gran negoci per alguns , perquè això suposarà més diners... Més diners per a ciclàmens i ordinadors i..... Retorn a les aules. Avui la meva filla fa 15 anys...

La història és llarga... Començaré pel principi, doncs. Com qualsevol novençà, vaig fer les meves primeres passes en el món de la literatura catalana presentant-me a premis modestos . L'any 1998 vaig guanyar el Premi Comarcal de Narrativa amb la que seria la meva primera novel·la publicada, Darrer poema (2000). A poc a poc, vaig intentar fer camí endinsant-me per les fosques entranyes de premis de més volada i d'editorials importants, fins que vaig descobrir que tot estava en mans de quatre mandarins empatumats que patien endogàmia crònica . Vaig topar amb la barrera, amb El Mur que protegia el nucli dur de la LIT CAT. Em refereixo a la colla de subvencionats, convidats, publicitats, la nòmina d'escriptors oficials promoguts des de les institucions pagades pel contribuent... No cal concretar noms. Ells saben qui són. Se'ls hauria de caure la cara de vergonya. L'any 2005, en el meu Manifest blogpoètic de Sant Cugat , ja en vaig deixar constància amb aquest paràgraf ...

Avui faré una cosa que no he fet mai: escriuré una llista amb les meves principals influències literàries. Per influència literària entenc no solament els autors dels llibres que he llegit (perquè aleshores la llista seria quilomètrica), sinó sobretot els autors dels llibres que he viscut . [Algun dia explicaré la diferència entre un "llibre llegit" i un "llibre viscut", i què significa "viure un llibre"] He limitat la llista a 16 escriptors (5 catalans, 4 alemanys, 2 francesos, 2 britànics, 2 castellans i 1 portuguès) tres dels quals encara són vius. Els escriptors vius afegeixen a la seva influència literària també una influència humana o biogràfica. Voilà : Màrius Torres Fernando Pessoa Hermann Hesse Friedrich Nietzsche George Orwell Louis-Ferdinand Céline Arthur Rimbaud D. H. Lawrence J. W. von Goethe Thomas Mann Josep Pla Guillem Viladot Biel Mesquida Enric Vila-Matas Renada Laura Portet Antonio Machado [ Avís per a despistats : això NO és un me...

La dona de la meva vida és gairebé perfecta. Només té dos defectes: està casada amb mi i fuma . El tabac és un vici perdonable, però jo sóc un cas perdut. 22 anys al meu costat són garantia suficient per a merèixer la glòria eterna, un bon tros de cel i un carrer amb el seu nom o, posats a demanar, una plaça ben cèntrica. La dona de la meva vida, com totes les dones, sovint té daltabaixos hormonals que afecten la seva estabilitat emocional i perjudiquen seriosament la seva relació amb els altres. Els meus daltabaixos, en canvi, són literaris: hi ha dies que escric bé i dies que escric millor. Els dies que no escric no sóc jo, sinó la meva ombra.

He llegit llibres el títol dels quals he oblidat, l’autor dels quals he oblidat, però encara no he pogut oblidar la sensació agradable que em van proporcionar quan els llegia. Llegim cercant aquesta sensació. Escrivim per a suscitar aquesta sensació. Estimem per a consagrar aquesta sensació. Llegir i escriure és estimar. Estimar és saber llegir en els ulls estimats la cal·ligrafia de la tendresa tot escrivint un argument indeleble al fons del cor... Tot és fugir lletres avall com s'escola la sang per l'aigüera aòrtica... Tot és llegir i escriure i estimar la quimera que som en el bri de l'instant enlluernador... JORNADES DE LA CATOSFERA

Entre els 137 bloggers que han volgut participar a la convocatòria del llibre Blogs & Literatura hi ha poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. El post d'avui va adreçat a ells i a tots els que perpetreu versos rimats o sense rimar... Es tracta del IV Premi Vallromanes de Poesia . Una bicoca: per només 150 versos pots aconseguir 600 € i la publicació del llibre. Mira-t'ho bé: les bases aquí . Jo formo part del jurat , però no accepto pernils ni altres favors, perquè aquest és un premi seriós (no com uns altres). Tens temps fins el 28 de febrer per a enviar les teves genialitats (o genitalitats) poemàtiques. Poesia, peles i publicació. En el poble més rebonic del món. ¿Oi que és irresistible? Web Ajuntament

Se m'ha avançat Jordi Ferré amb el seu apunt a la Sala de premsa de Cossetània ... Efectivament, un cop tancat el termini d'admissió, són 137 els textos candidats a formar part del llibre Blogs & Literatura primera antologia de la catosfera literària Per tant, podem afirmar rotundament que la resposta a la convocatòria ha estat un èxit espectacular. Ara entrem a la Fase-2... D'acord amb les bases , un comitè format per Toni Ibàñez , Jesús M. Tibau , Sani Girona i Jordi Ferré procediran a la lectura de totes les propostes i seleccionaran els textos que finalment sortiran publicats en aquest LLIBRE 2.0 . Us avanço que la reunió presencial del comitè per tal de deliberar es realitzarà durant les Jornades de la Catosfera a Granollers, probablement el mateix dia que es fa la taula rodona sobre Blogs & Literatura . La idea inicial és deixar els 100 millors textos, és a dir, que aquesta primera antologia reculli només 100 blogaires... Tanmateix encara és aviat per a...