Després de 5 anys i 2.000 posts (700 a TdQ i 1.300 a ENTRELLUM), m'estic plantejant seriosament la possibilitat de deixar els blogs... De la mateixa manera que, després de 3 anys i mig, he plegat del programa de ràdio Capvespre, també podria plegar de bloguejar...
Estic content de tot el que he fet. El balanç no podria ser millor:
La vida està feta de cicles, d'etapes successives que cal apamar amb plena consciència. Sento que ara s'acaba una època i que he d'estar en disposició d'encetar-ne una altra, un nou horitzó que encara no sóc capaç de discernir amb claredat.
El blog m'ha ocupat molt temps i moltes energies, massa. Si vols fer-ho bé, t'hi has de deixar la pell, dedicar-t'hi amb cos i ànima. Sé que podria continuar així tota la vida, però ara mateix dubto, rumio la possibilitat de provar altres camins...
El dia 21 de desembre (3r. aniversari d' aquest blog) prendré una decisió.
Estic content de tot el que he fet. El balanç no podria ser millor:
- Un número respectable de visites
- Bones posicions en els rànquings
- El blog més votat tres anys consecutius
- Un premi important (el llibre sortirà publicat aviat)
- Una paraula inventada
- Una antologia amb 100 blogaires
- Manifestos, taules rodones, entrevistes, recitals, bolos...
- I totes les persones que he conegut (perquè al final sempre hi ha persones rere la pantalla)
La vida està feta de cicles, d'etapes successives que cal apamar amb plena consciència. Sento que ara s'acaba una època i que he d'estar en disposició d'encetar-ne una altra, un nou horitzó que encara no sóc capaç de discernir amb claredat.
El blog m'ha ocupat molt temps i moltes energies, massa. Si vols fer-ho bé, t'hi has de deixar la pell, dedicar-t'hi amb cos i ànima. Sé que podria continuar així tota la vida, però ara mateix dubto, rumio la possibilitat de provar altres camins...
El dia 21 de desembre (3r. aniversari d' aquest blog) prendré una decisió.
Comentaris
Una abraçada
Aurora
Arenys de Mar
Al cap i a la fi, no podràs fer-ho millor que jo. Has vist quins 23 posts més bons?
Escriure, es tot açó que vostés diuen i de més a més una certa forma de venjança, i reblava amb un aforisme....i morir, deu ser deixar d’escriure.
Encara que hi escriguis molt de tant en tant, ningú no t'ho tindrà en compte -almenys per part meva.
Has deixat la teva petjada a la sorra, no deixis que s'esborri com si res...
O potser és un morir per tornar a renéixer?
Facis el que facis, estarà bé i no sóc qui per jutjar-te, encara no fa ni un any que navego per aquestes aigües.
Salut i empenta!
Desde fa un temps s´ha vist com el nivell ha anat baixant fins ser avorrit.
Millor que plegar, demana una excedencia.
Bruder