7.12.09

In vino vanitas

M'ho expliquen i no m'ho acabo de creure, no sé si riure o plorar, pero l'anècdota s'ho val. Resulta que tres parelles, després d'estar a la llista d'espera dos anys, per fi van a "menjar" a El Bulli. Un cop entaulats, plens d'il·lusió, un d'ells diu: va, ja que estem aquí i avui és un dia molt especial, demanem un vi bo... I demanen una ampolla de 600 euros. Com que són sis, se l'acaben de seguida i en demanen una altra. No ve d'aquí, un dia és un dia i estem a El Bulli. Llavors apareix Ferran Adrià in person per a saludar-los... Flipen. Quina emoció. Podran explicar als amics que han donat la mà al millor cuiner del mon! Tot són flors i violes fins que els porten la factura. El total puja 14.000 euros. Hòstia! Co-llons!! S'han equivocat, no? Criden al cambrer. No, no hi ha cap error. Resulta que el vi que havien demanat no costava 600 euros, sinó 6.000. L'espavilat que va mirar la carta de vins es va deixar un zero. Ai, caram. Potser que anem a l'oculista. La hipermetropia dels pobletans nous rics. In vino vanitas.

13 comentaris:

RDC ha dit...

Apa, a fer un crèdit per haver sopat al bulli

Toni Ibanez ha dit...

El més curiós és que la gent va a El Bulli per a poder dir que ha anat a El Bulli, no sé si m'entens, una perversió com una altra. En el cas relatat, el papanatisme frega el patetisme. ¿Tu saps el que es pot fer amb 14.000 euros? (a banda de fer el ridícul com aquests, clar)

Albert Balada ha dit...

D'acord amb tot Toni, vaja que sí....

F.Puigcarbó ha dit...

si non e vero, e ben trobato.
Una vegada a mi a Benidorm em va passar un cas similar. Haviem cobrat un deuta improbable amb un advocat a Murcia a un negoci que es deia l'Alegria de la Huerta i el capmens va dir, que a compte de l'empresa ens fotessim un bon sopar o dinar. Varem parar a sopar a Benidorm, ewl lloc era vora mar i estaba molt bé. Varem menjar un boullabaise i no recordo que més, però era carn i varem demanar un rioja sense especificar. En dur-nos la nota pujava la factura 12.ooo pts de l'any 72 i 9.000 eren del vi. En reclamar, es varen adonar que s'havien equivocat en dur-nos una botella de no se quin any que valia aquest import, però que no haviem demanat.
En resum, no ens la varen cobrar.

Dispensa el rollo.....

Toni Ibanez ha dit...

Si aneu al web d'El Bulli, a la carta de vins, veure-ho que efectivament hi ha referències de més de 1.000 euros... Chateaus diversos, etc. Que, vaja, que si te'ls vols gastar, no problem.

RDC ha dit...

No crec que tothom que va al Bulli sigui per fardar. Sé que molta gent hi va per provar (no tenen pq demsotrar la pasta que tenen), per disfrutar d'una nova forma de fer cuina. Que després hi hagi molt de snob i turista de pocamonta deixat anar és un altre tema. De totes maneres, m'ha fet riure molt aquesta anècdota.

Salut Toni... i vigila el vi que tries (o la dona) jeje.

Dessmond ha dit...

Quants anys els tocaran rentar plats a aquests galifardeus?

Júlia ha dit...

Jo sí que crec, veient el que veig i escoltant el que escolto, en el fet que molta gent va al Bulli o a d'altres llocs semblants, fins i tot fa viatges a indrets llunyans, per a poder-ho explicar. És com allò del Dominguín quan es va lligar l'Ava, que va sortir corrent per anar-ho a explicar. No hi tinc res en contra, si els diners són seus i se'ls ha guanyat més o menys honradament. Una altra cosa és que vulgui 'passar les diapositives', això sí que no.

Albert B. i R. ha dit...

Òstia! Per això el Ferran Adrià va anar a saludar-los en persona. Devia quedar ben agraït!

Marta M.Q. ha dit...

Ostres! Justament aquest cap de setmana m'ho van explicar perquè els pares d'un amic meu coneixen una de les parelles! Déu ni do, després els pobres donant totes les targetes... Espero que els hi sentés bé el vi i el menjar...

Marta M.Q. ha dit...

Perdó m'han concretat que són amics dels pares d'un amic meu, així que això ja remunta de massa lluny... potser és una llegenda urbana?

Toni Ibanez ha dit...

Jo no descartaria que fos una llegenda urbana.

Príncep de les milotxes ha dit...

A la zona de La Plana, també la conten d'uns xicots de Nules; amb total seguretat és una mena de promoció directament indirecta...
Que no siguen ells mateixos qui l'han creada.