8.12.09

Tinta i sang

Primer ho vaig escriure (escriure és somiar) i després ho vaig viure. Ara escric el que visc. ¿Per què hauria de separar la meva obra de la meva felicitat? Sóc el que escric i escric el que sóc. Crear és la màxima aspiració humana. Crear i crear-te. Escriure i escriure't. ¿Per què hauria de separar la realitat de la ficció? La ficció és una pròtesi de la vida, impostura, mentida. Realitat, veritat, llibertat, creativitat. La resta no m'interessa. Ser escriptor és saber que no pots fugir de les paraules. Ser escriptor és comprendre que cada mot és un batec i cada batec un mot. ¿Per què hauria de separar la tinta de la sang?

5 comentaris:

Ignasi Revés ha dit...

La ficció és una mala imitació de la realitat.

Càndid ha dit...

Deu ser per això que als escriptors no us deixen donar sang. En comptes de cor teniu un calamars.

RDC ha dit...

Realitat contra ficció.... mmmmm

I qui et diu, Ignasi, que la realitat no sigui una ficció!? Qui et diu que allò que tu, Ignasi, entenguis per la realitat sigui una ficció?

De fet, Ignasi, trobo més interessant l apostura de'n Toni quan critica la separació entre ficció i realitat, afirmant "la ficció és una protesis de la realitat". Aquesta postura implica moltes coses, però bé, quedem-nos a la superfície, que és més simple.

PD/ Ficció significa simplement artificialitat, creació voluble i moldejable, canviant. El contrari de la ficció és la cosa donada, que no ha estat creada i és el qeu és per ella mateixa.

Salut

Ignasi Revés ha dit...

Ja veig que no se m'ha entés. Simplement volia dir que, per molt que fabulem, la realitat sempre superarà la ficció en complexitat.

Arlequí ha dit...

Toni t'has superat! M'encanta com escrius. I tens raó, els que escrivim no podem separar la ficció de les vivències, tot és un sac del qual després en traiem creacions literàries.

Una abraçada.