Salta al contingut principal

Conquistar-me

El que conec ja ho conec. M'interessa el desconegut. M'empeny la curiositat. No tinc arrels, sinó cames. M'estimo més el lloguer que la propietat. Im Vorübergehen. Estar en camí. Passar de llarg. Fugir del que va ser devers el que vindrà. Conquistar-me.

Labels:

Comentaris

Anònim ha dit…
Quan em penso que conec alguna cosa la miro des d'una altra perspectiva i es torna desconeguda. Per tant també es pot anar desconeixent-ho tot per així mantenir el motor, la curiositat, viva. Tinc una arrels ben profundes, però les meves branques i fulles volen lliures al vent. Estimo la propietat en el sentit d'espai meu, on ningú em pot destorbar. Estar en camí, sí, sempre. M'agrada entrellum. Ha arribat quan havia d'arribar, ni abans ni després. Ara.
19:34
Toni Ros ha dit…
Conèixer és posseir i tota possessió pesa. Hem de ser lleugers per a poder volar. Llegim per a desllegir. Sense oblit no hi ha felicitat. Els fruits ja no ens pertanyen. Com aquestes lletres que escric, que no són meves, sinó dels qui les llegiu. L'únic espai teu és la teva solitud. Per això cal preservar-la. Entrellum és solament una altra màscara.
19:58
Anònim ha dit…
D'acord, però per sortir del búnker sempre fan falta màscares, es diguin entrellum o kalàshnikov. I són aquestes màscares les que no ens deixen volar. Viure és conéixer i la vida, com la solitud, no pesa, és lleugera, lliure i feliç.
20:11
Toni Ros ha dit…
Coneixement és lucidesa. Coneixement és dolor. Montaigne tenia 38 anys quan va decidir tancar-se en la torre del seu castell (búnker) per a escriure els seus Assaigs en els quals volia mostrar-se sense màscares desvetllant el seu jo més íntim en plena nuesa, sense artificis. No tinc gaire clar si ho va aconseguir. Les paraules també són màscares, ombres, i pesen, i tant si pesen.
20:24
Publica un comentari a l'entrada