Enllesteixo una altra novel·la. Imprimeixo i la repasso sobre el paper. No és gaire llarga, no arriba a les 100 pàgines. És la tercera novel·la que escric en vuit mesos. Constato que sóc un novel·lista molt sui generis. Ara miraré a quin premi la puc enviar. Suposant que guanyi (que ja és molt suposar), serà publicada. I què? Guanyes premis, publiques llibres. I què? Fa sis anys que blogueges. I què? Hi ha dies en els quals aquest I què? apareix amb tota la seva cruesa més contundent. No, no és pessimisme, sinó sisifisme. Treballes i treballes, però sempre tens la impressió de tornar a començar de bell nou. Cada paraula que escrius és l'última i la primera. I aquesta feinada mai no té fi.Enllesteixo una altra novel·la. Imprimeixo i la repasso sobre el paper. No és gaire llarga, no arriba a les 100 pàgines. És la tercera novel·la que escric en vuit mesos. Constato que sóc un novel·lista molt sui generis. Ara miraré a quin premi la puc enviar. Suposant que guanyi (que ja és molt suposar), serà publicada. I què? Guanyes premis, publiques llibres. I què? Fa sis anys que blogueges. I què? Hi ha dies en els quals aquest I què? apareix amb tota la seva cruesa més contundent. No, no és pessimisme, sinó sisifisme. Treballes i treballes, però sempre tens la impressió de tornar a començar de bell nou. Cada paraula que escrius és l'última i la primera. I aquesta feinada mai no té fi.
Comentaris
M'agrada el teu blog, me l'havien recomanat fa temps i ara l'he posat com 'blog que segueixo' al meu.
Una abraçada ben forta i molts ànims, els teus lectors apreciem les teves paraules!
No estic desanimat. Simplement reflexiono sobre aquesta tasca, tan feixuga i tan ingrata, perquè exigeix molta inversió vital i els fruits sovint són escassos. Em consolo pensant que alguns que ara formen part del cànon no van ser publicats ni llegits sinó post mortem... i viceversa: altres que van gaudir d'èxit en el seu moment que ara, anys després, ja no recorda ningú.
És possible que algun cuiner s'ho passe bé cuinant i algun escriptor escrivint. No són realitats estranyes... Ara bé la soledat, és la soledat; la moneda que paga la creació. I moltes vegades aliena i independent de l'èxit o la lectura dels altres.
Una abraçada i bon any per a tots...