ENTRELLUM

És així que enyoro el vers enllà la solitud; palpentes, petjades d'instants que foren èxtasi; voldria ser tu, la mar, el temps que se'ns endu... És així que remoc totes les cendres: cremo per dins cercant perfums; no hi ha cap cel lluny dels teus ulls; no hi ha dreceres que menin al centre del teu cor; la lluna avui, la meva còmplice. És així que perdura sobre la neu el pit-roig; És així (I) És així (II)

És així que la lluna m'envia un mail: "Prepara't, Toni, que vinc tota plena i no et salvarà ni déu"; què malaputa la lluna quan s'acosta amb la seva llum sibil·lina; què malaputa; ¿Com podria preparar-me per a tanta disbauxa? ¿Com podria preparar-se ningú quan la mare de totes les femelles ataca sense contemplacions? És així que miro el mar a les fosques; escolto Corinne; m'allunyo dels somnis; sóc fugitiu; És així que malmeto el secret més ben guardat: la veritat és un revolt on s'amaguen les mentides; si hem de ser feliços, si aquesta absurda expressió ( felicitat ) és alguna cosa més que un mite, si significa quelcom, quelcom real i versemblant, només pot ser hic et nunc ; És així que m'endinso en la confusió; més punts i comes; la boira sobre el mar; pluja infinita; la comèdia un altre cop; la música de les onades; el balbuceig de l'escuma; illes perdudes; És així que la lluna em sedueix sense remei, definitivament, amb dolcíssima penombra...

És així que et trobes al caire de l'abisme, conscient que, en qualsevol instant, els esdeveniments poden precipitar-se esqueixant l'aparença de seguretat que t'envolta, fent que la tramoia caigui sobre l'escenari ferint de mort actors i públic. És així que no ets capaç de mantenir l'equilibri necessari que et demana el guió, conservar la calma; cel nítid, blavíssim; i trontolles amb genolls tremolosos; ensulsiada existencial; de cop i volta tot perd el seu sentit, tot se'n va en orris; i et demanes què sents, què penses, què esperes, què caldria fer per a trobar la sortida d'aquest laberint... És així que no vols que la teva vida sigui una muntanya russa, una guerra contínua contra tu mateix i contra els altres; el dilema; sempre el dilema; la histèrica condició femenina; la neurosi dels mascles; ells ejaculen; elles ploren; massa punts i comes;;;; És així que allargues més el braç que la màniga per veure si a l'altra banda del teló encara queden figura...

La Laura, del gabinet de premsa del II Saló Sexe en Català , m'envia un mail en el qual em demana unes declaracions per a la nota de premsa que estan preparant. Li responc això: Què opina sobre l’estat de les lletres eròtiques en català? Considero que tota bona literatura ha de ser "eròtica", tot bon llibre ha de seduir el lector. El gènere eròtic en concret es troba difuminat episòdicament dins la majoria de novel·les que es fan avui dia. Llibres que abordin l'erotisme de cara n'hi ha molt pocs; i encara menys són els que proven de fer una reflexió profunda sobre el tema. És simptomàtic que només existeixi un premi de literatura eròtica en català ( Vall d'Albaida ). En castellà n'hi havia un ( La sonrisa vertical ) que, malauradament, ha desaparegut. En el meu cas, volia arriscar-me en aquest gènere, volia superar el repte de fer literatura eròtica. El resultat és prou satisfactori: vam guanyar el premi i el llibre està publicat . A més, les ...

Després de la migdiada dominical, havia de corregir exàmens . He encès el foc a terra i he oblidat els exàmens. La visió de les flames m'hipnotitza. Aquesta és la diferència entre una house i una home : si tens diners, pots comprar totes les houses que vulguis, però una home no la venen enlloc. Una llar és un caliu, unes persones, una història, una trama humana, una flama que il·lumina la nostra vida. La tarda llisca plàcida mentre veiem a la tele una pel·lícula d'aquestes que acaben bé ( happy end previsible): el triomf de l'amor per damunt dels obstacles i les mentides. Val a dir que la protagonista era una xinesa preciosa per la qual valia la pena deixar-ho tot i anar-se'n a viure a Singapur. La llenya de perer blanquilla que vaig portar de Lleida crema massa de pressa. Afegeixo més llenya al foc. A Espanya són tan paletos que volen imitar la cerimònia dels Òscars. Papanatismo goyesco . El presentador és un paio de l’Hospitalet que era de La Cubana. Un altre...

Et lleves amb regust de ginebra als llavis, afònic. Aixeques la persiana i veus la gespa gebrada. Elles encara dormen. Reculls el menjador (la taula és un cafarnaüm de copes i de plats). Ho endreces tot al rentavaixelles. Engegues el portàtil i trobes 23 mails. Fa 24 hores que no et connectes. No ha passat res important. Unes declaracions d'Aznar. Un mail que hauries de respondre, però et fot mandra. El guardes a la carpeta corresponent. La vida és un camí ple de decepcions. El temps sempre acaba posant les coses i les persones al seu lloc. Tens 60 exàmens per corregir. T'hi posaràs aquesta tarda . Te'n tornes al llit. Fas veure que encara dorms. Ella obre els ulls i t'abraça. Els seus llavis tenen gust de ginebra. Comenceu el dia de la millor manera possible. Molt tendrament. Quan ella baixa al menjador, descobreix que tot està recollit. La cuina també. El seu somriure. El teu silenci. La felicitat és aquesta sensació suau en la que sobren les paraules. Darrer diumeng...

Nimitur in vetitum, semper cupimusque negata... Vaig tenir dos bons professors de llatí: un a 2n. BUP (El Sr. Salas) i un a 1r. de carrera ( Matías López ). Del Sr. Salas recordo que ens llegia els seus poemes a classe (s'autodefinia com un poeta en camiseta ). Vaig aprovar de miracle. El curs següent vaig agafar ciències i em vaig oblidar del llatí. Quan, a l'acabar COU, per culpa del profe de filo ( Antoni Olona ), en comptes de medicina ( que és el que sempre havia volgut estudiar ), vaig decidir-me per la carrera de filosofia, el llatí va reaparèixer a la meva vida. A Pamplona em va tocar repassar-lo de debò. Vaig estar tot l'estiu amb el Valentí Fiol . Va resultar que el professor de Llatí ( Matías López ) també era de Lleida. Casualitats de la vida. Vaig aprovar també molt justet. Ja a Barcelona, els professors de la Central (Canals, Forment, Bermudo, Granada, Argullol, Arce, López Frías, Sales, Valls, Martínez Marzoa...) se'n feien creus de què un alumne de ...

Un alumne em passa una cançó tot avisant-me que no és del meu estil ni tampoc del seu, però que paga la pena escoltar-la perquè parla de les noies d'avui dia... La canta un tal Porta i es titula Las niñas de hoy en día son todas unas... He trobat el video aquí i la lletra aquí (acompanyada de videos il·lustratius). També podeu furgar aquí (amb més videos). Y para muestra, un putón (ay, un botón ) (l'anàlisi acurada d'aquest video aquí ) (no us perdeu els comentaris ) (i un foro ). Aviso que tant la lletra com les imatges poden ferir la sensibilitat d'algunes entrellumaires verges, tendrals i delicades. Aquí tens la cançó

Potser l'enyor del demà em du un vestigi de tu quan, a l'hora del crepuscle, encara puc retenir- te : retenir la flor que dorm dins la terra glaçada, retenir la llum, l'escalf, el vers sublim que et besa l'ànima, retenir la fulla on escric el teu nom prohibit, retenir- te més enllà de les muralles que ens separen, més enllà de les paraules... Potser l'enyor del demà, el temps que vindrà, l'albada primaveral, la platja on ens vam trobar, l'oceà que no ens pertany... Potser l'enyor del demà, tota la sang dels baladres, aquesta fe indestructible, el somriure de la lluna quan el sol se'n va...

Jornada de portes obertes a la UAB . Acompanyo els dos segons de batxillerat. Sortim de l'estació de Mollet-Sant Fost, baixem a Montcada i Reixac, travessem el poble caminant fins a l'altra estació on agafem un altre tren que ens deixarà a Cerdanyola-Universitat. Rodalies de Renfe tan depriment com sempre. Jo només faig anar el transport públic quan vaig amb els alumnes. És vomitiu. Un cop al campus, deixem els alumnes campi qui pugui (hi ha 100 xerrades distintes i han d'escollir allò que els convingui). Els profes fem cap a l'edifici del Rectorat. A les 10:30 ens donen la benvinguda a la sala d'actes, una sala preciosa, nova de trinca. Ens regalen una bossa plena de coses: fulletons publicitaris, una carpeta, un clauer-bolígraf, una agenda, un bloc d'itineraris de natura (que és on faig aquestes anotacions i que, a la primera pàgina, a la tercera paraula, hi ha una errata : " Campus . En pronunicar-lo , ningú no diria..." Hauria de posar "pronu...