La poesia no existeix

"La novelas largas son insoportables. Ya no hay libros buenos. Ya no quedan cuadros buenos. Muy pronto de todo no quedará nada. Todo es nada. Escribir es irresponsable, egoista. No tienen que tener sentido, son obras de arte. Ser escritor no es sólo escribir. Hoy ser escritor es no ser ninguna otra cosa. Yo he aprendido a no ser nadie. No pretendo nada más. ¿Y la poesía? No existe. Ser poeta en este país de camioneros, ¿a quién le interesa? Todo artista duda de sí mismo. Podemos sobrevivir a las dudas, pero las certezas no las podemos abarcar. De futbol mejor no hablemos. No tenemos hijos, pero tenemos nuestras obras. Deberíamos estar preparados para estar solos..."

Un món on tothom fos artista seria un món condemnat a morir-se de gana. Però, qui no té un blog? Qui no penja fotos al Flickr o vídeos al YouTube? A hores d'ara qualsevol pot autoeditar-se o creure's el rei del mambo enmig d'una societat on les jerarquies han passat avall. Tot molt igualitarista i democràtic. Ningú és més que ningú. Visca la quantitat versus la qualitat. Llistes i més llistes, buides i tedioses. Regles i més regles sense joc. La paràlisi de l'art contemporani. El fracàs de la creativitat. ¿Val la pena deixar-ho tot per la literatura? Vocació de suïcides. Com deia Kundera: la vida está en otra parte. I tanmateix escrivim.

Las listas al Poliorama
FINS AL 14 DE MARÇ
Una crítica

Comentaris

Francesc Puigcarbó ha dit…

Aquesta desafortunada expressió de "mai hi ha hagut tants artistes i tan poc art" només la pot dir o un idiota o un ignorant. I com tu no ets cap de les dues coses, espero no sigui teva, si més no de l'obra, que de vegades els intelectuals ja les diuen aquestes bajanades, encara que sigui per epatar.

9:15

Toni Ros ha dit…

T'agraeixo, Francesc, que no em consideris ni un idiota ni un ignorant (no tothom estaria d'acord amb tu). Les frases en castellà i entrecomillades són literals de l'obra. La resta són reflexions meves sobre l'obra. Certament, l'obra que ressenyo és una "autocrítica" de l'art feta per un artista, en aquest cas un dramaturg. ÉS pot fer art criticant l'art? Sí. I es pot fer filosofia carregant-se la filosofia? Sí. De fet és el que va fer Nietzsche, entre altres. Es pot fer teatre, literatura, pintura, etc. carregant-se l'art? Crec que "Las listas" apunta per aquí...

9:21

Diana i la lluna ha dit…

Una crítica a la teva crítica, i per al-lusió em sento amb el dret de fer-la. Mira Toni, em sembla que confons "tenir una afecció" amb "sentir-se artista". Qui escriu en un blog, fa (i penja) fotos i/o videos en webs ad hoc, no sempre es considera un artista. A vegades, sovint diria jo, es tracta de gent que volen, tan sols, compartir amb els demés el que fan. Com ara jo, que tinc un hobby, la fotografia, que m´omple moltíssim. Però ni sóc una artista ni, òbviament, m´hi considero. Trobo una mica pejoratiu el comentari que fas per il-lustrar les teves reflexions.

Que hi ha escriptors que s´hi consideren i tan sols son persones que omplen fulls de lletres? si, i tant! Que hi ha poetes que s´hi consideren i amb prou feina ripien frases sense sentit, com més enrevesades millor? Per desgràcia, massa "poetes" hi ha! Que hi ha embetumadors de teles que es consideren pintors? Un munt en coneixem!!
Però compte! L´art existeix, afortunadament, malgrat sigui un concepte (crec jo) molt subjectiu. Del que, per desgracia anem sobrats és d´"artistes" amb pretensions d´opinar sobre l´art.

Vaja, que t´haig d´explicar a tu, oi?

Per cert, jo també he vist l´obra i coincideixo força amb la teva crítica al respecte.

10:06

Més s'ho carregava Cioran, però això d'estripar per estripar que no es nou, pensava ho havíem superat. Ai! segle nou defectes vells.
Per cert, i canviant de tema, vaig escoltar l'altre dia en Marc a Rac1, a la tertúlia sobre internet, francament va estar molt bé i convincent.

15:56

Marta M.Q. ha dit…

Molt interessant el post. Actualment la gent té la necessita d'expressar-se, d'autoafirmar-se d'alguna manera, de compartir opinions i idees, però no crec que desitgin ser artistes la majoria d'ells (com explica Diana i la lluna).

PD: Tinc pendent aquest llibre del Kundera, ara m'estic llegint El libro de la risa y el olvido i és molt recomanable.