Els peus, els camins, els canyars, els núvols, el vent, el cel... La qüestió és avançar. Crear. Surt del llit cada matí dient: "Avui serà un dia especial". Has de fer que passin coses, no les mateixes coses de sempre, sinó noves, o les de sempre amb un toc d'inspiració diferent. No et lamentis. No diguis que la culpa és dels altres. No pensis que el món està fatal i que tu no pots fer res. Mentida. Camina. Mou-te. Crea. I per la nit acluca els ulls dient: "Avui ha sigut un dia especial".

Comentaris
bueno, yo no te voy a alabar los
Adidas...pero se ven muy buenos!! a
disfrutarlos entonces!!
Acá hace tres días que estamos con alerta naranja, con unos temporales de vientos fuertes lluvias torrenciales, granizo, una tormentas eléctricas espectaculares...y casi 40o de calor...
Hoy me levanté ( sin dormir casi) miré por la ventana y me dije:
! qué porquería de día!
me fui a desayunar y se me quemaron las tostadas... y yo seguía protestando en solitario...hasta que de pronto,sentí tristeza, mucha tristeza, ganas de llorar.
Allí me di cuenta que estaba avergonzada.
Como pude quejarme porque llovía había viento y demás? Tengo casa -me dije-estoy desayunando, veo, camino,estoy oyendo cómo Dios arrastra su piano por el cielo,en fin , me dije una sarta de tonterías o no, lo cierto fue que di vuelta la hoja y me puse activa de inmediato y todo cambió. Seguía extrañando a mi hijo. pero ya no con tristeza también en mi hija, en esperarla con algo rico ...Y así fue mi comienzo del día...
Gracias!