M'assabento de l'atemptat criminal als estudis de Ràdio Arrels de Perpinyà (carrer dels Agustins). Joan Pere Sunyer m'ha convidat per enregistrar una lectura de poemes que seran emesos durant les dues properes setmanes dins l'espai Instants poètics. Hem passejat pel centre, però la insistent tramuntanada ens ha fet la guitza . Hem dinat al petit restaurant Le coq au riz (carrer de la Revolució Francesa) regentat per un iraquià cristià. Tajine amb sèmola, pastanaga, carbassó i mandonguilles. La Laura està mirant Vilaweb i veig la tràgica notícia. Mentre torno per l'autopista alterno la SER amb la COPE. Escolto i rumio...En aquesta pseudodemocràcia espanyola (no hi ha res que empobreixi més la democràcia que el bipartidisme), resulta molt sospitós que l'acte final de les dues últimes campanyes electorals hagi estat un atemptat terrorista...
Comentaris
És que no ho "pillo" i això de deixar anar "sospitas" sense cap fonament o argumentació per a no dir res més que "el PSOE i el PP són molt dolents, millor vota CiU que no és sospitosa de fer-se atemptats", no ho sé, comença a ser "sospitòs" el teu post. Sospitòs de voler fer partidisme (de part, que no partit) amb un atemptat.
Sí, bé.. si et pots quedar, però els teus lectors no som oligofrènics i veiem una jugada sofista en quant la veiem. No pots dir que no dius "res" quan després deixes caure que ho dius "tot".
Noi, fas una insinuació que oberta s'adapta a dir que "darrera de l'atemptat hi ha quelcom que et fa sospitar del poder establert (entenguent-nos o del govern o del PP o de tots dos)" per tant fas insinuació de que l'atemptat va bé a algú. Per tant si no ho deixes clar... com que la idea escrita és una bajanada com la copa d'un pí, millor deixar-ho a la imaginació del lector ja que saps molt bé quin contingut simbòlic transmetrà aquest "sospitòs" (perquè ets escriptor i domines el llenguatje).
Altres de més totxos necessitem milers de bits, sobretot per desmantellar la teva jugada sofista. Però, Toni, no cola. Deixes anar una insinuació que de tant oberta és molt clara, i no pots concretar-le perquè no la pots sostenir.
Per tant fas anar una insinuació amb només l'intenció de deixar anar merdeta sobre les "opcions bipartidistes", merdeta que et recordo que es fa utilitzant un atemptat.. T'ho dic no com argument emotiu, sinò ètic...
El lector és lliure d'interpretar-la com li plagui...
Tu fas la teva particular lectura...
Altres faran la seva...
No m'agraden les unanimitats ni les univocitats...
Tot és molt més complicat del que sembla...
Per què t'has empipat tant????
Què t'amoïna?????
¿Què et feia més por, l'abstenció massiva diumenge o un atemptat d'ETA?
No saps si m'he empipat o no.. Em sembla greu que una persona inteligent i que considero honesta vulgui treure benefici (partidista) per la seva causa insinuant que a l'atemptat va haver-hi acció, omissió o instigació per a que es donès.
Les insinuacions són lliures, però la més provable és la que t'hem dit els teus comentaristes actuals.
Sobre el que em preocupa, mira que em peguin un tret, a mí o a un conegut. Em preocupa que algú sigui assasinat per les seves idees. Em preocupa que hi hagi qui vulgui amb això ganar quelcom: els terroristes i els que no ho són i volen fer el paper del "franctirador" de base insinuant coses sense mullar-se perquè no hi tens la posibilitat de defensar el que insinues amb arguments.
Clar que tens el teu dret de dir tot el que no sigui delicte, i clar que ho pots fer des del punt que tú hi creguis o amb la forma que hi creguis.
Altre cosa és que això sigui ètic o sigui un ús honest de l'argumentació.
Sofismes, deixant afirmacions qeu poden dir lo propi i lo contrari que et permetin amagar-te però deixar anar el que tú vols dir però no t'atreveixes (perquè saps que no ho pots sostenir argumentativament), ho pots fer.. i més a "casa teva", però t'ho puc dir i apuntar amb el dit el que per mí no deixa de ser un joc dialèctic una mica frívol.
Ah.. i si vols em tornes a fer l'ad-hominem. Apostes molt fort perquè no saps si coneixia l'assasinat, o el que jo he sentit per fer un altre cop un joc sofista.. t'ho dic perquè la teva rèplica serà un altre pas en el mateix sentit.
Queda clar que el que em preocupa més és l'atemptat per les seves consecuències humanes... Però això és caure en el joc típic de segons quins personatjes de l'extrema dreta que diu "que si no ho repeteixes cent cops que ETA=malos ets amic d'ETA".
Jo no t'he preguntat si condemnes l'atemptat, resulta obvi, per tant no em facis preguntes que et farien vergonya al·liena si te les fesin a tú.
Perquè que jo sàpiga no he dit res del resultat electoral de l'atemptat sinò del que tú vols insinuar.
Escrius massa i massa atabalat.
Et recordo que aquesta nit vetllem un cadàver i caldria guardar silenci i respecte.
Dilluns podem seguir parlant...
Potser dilluns se t'han passat tots aquests nervis.
Jo només he escrit que el bipartidisme empobreix la democràcia i que trobo sospitosa aquesta "coincidència" terrorista al final de la campanya.
¿Et sap greu que no digui el que diu tothom a tot arreu? ¿Et sap greu no trobar-te un llacet negre o un ETA EZ en aquest blog?
¿I si et digués que la teva irada reacció referma encara més la meva sospita?
Bona nit. Descansa en pau, Isaies.
Em sembla una tragèdia aquesta campanya electoral, buida de contingut i només apel·lant a les emocions. Cap programa, cap bri de política en majúscules. Em sembla molt valenta la teva reacció. Em sembla molt humana la teva reacció. I em sembla prou intel·ligent.
La pena és que la política espanyola s'hagi reduït a aquest espectacle macabre sense idees, intercanvi d'insults i de cadàvers, escorxador filotaurí... LA FIESTA NACIONAL.
En muchas ocasiones te he leido en la blog de Marc, pero al parecer el laberinto de la catosfera me había impedido entrar.
En mis 44 años no recuerdo ni un solo día haber tenido la " emoción " de vivir en una democracia plena, jamás. Y en los últimos ocho la emoción de indignación ha ido creciendo hasta transformarse en una constatación personal de vivir en un sistema muerto.
Sospitòs ? sin duda.
També perquè jo aspiro a viure en un país en el que no tractem els problemes amb l'estigma de "nosaltres i ells". Aspiro a viure en un país on els problemes dels altres són també meus. Un país que no mira sempre per sobre del nas als espanyols, amb aquest aire de superioritat que segurament no ens mereixem.