Salta al contingut principal

Crítics

Sort que tenim Sant Google! La criatura que ha perpetrat la crítica de L_OI avui a l'Avui és un xitxarel·lo que respon al nom de Joan Rico Vidal. Aquí el teniu:
Quina autoritat té aquest passerell (que fa quatre dies estava buscant feina) per a "criticar" un llibre meu? Observeu el seu meravellós currículum: 1r. cicle de Filologia Catalana... No us perdeu les faltes d'ortografia (ámplia, amb accent)... Ah, però que quedi clar que el paio ha llegit Barthes, Derrida, Gil de Biedma i Foix... El tenen a l'Avui de becari en pràctiques? En fi, no cal perdre més el temps. Santa paciència.
Labels:

Comentaris

Unknown ha dit…
Oi que fot ràbia, que arrossegant tanta ignorància, encara set carreguin el llibre? Amés amb una critica que et fa vindre mandra immediatament. A mi em va passar quelcom semblant amb el profe del curset de relat curt, que el molt desgraciat amb tres mesos, no en va tenir prou per llegir un relat que nomes 20 planes. Després de molt insistir, em va tornar el relat sense comentari i òbviament, sense cap disculpa.
19:44
Sergi ha dit…
Crec que no quedarà més que en una anècdota, i t'han tornat a posar una altre raó per enviar a pastar fang al Joan Rico aquest. Per cert, aprofito per felicitar-te per la gran originalitat i creativitat de l'Emma i tú, que heu fet que l'Oracle sigui un llibre divertit, amè i amb un regust eròtic especial que el fa encantador.
0:54
Anònim ha dit…
Haig de confessar que tinc poca personalitat. Com sovint llegeixo el teu blog, havia pensat comprar-me el llibre. En llegir la crítica ahir a l'Avui, m'ho vaig repensar. Imagina el mal que poden fer els crítics literaris. En veure ara el 'background' del crític, em faig enrere i seguiré la meva intenció inicial: aquesta tarda me'l compro.
11:41
Toni Ros ha dit…
Gràcies a tots. Els escriptors hem de suportar l'existència d'aquests paràsits de la literatura anomenats "crítics" el quals crear, el que se'n diu crear, no creen res, però amb un parell de ratlles indocumentades poden destruir una obra i un autor. Una injustícia com un campanar.
12:24
Júlia ha dit…
Un modus vivendi d'aspirants a lletraferits o a intel·lectuals, o, simplement, a mediàtics del futur, és aquest: els donem una pileta de llibres i a comentar als diaris, ves. Suposo que els deuen pagar quatre rals, què volem, doncs?
7:34
Publica un comentari a l'entrada