No aspiro a comprendre les dones. Puc arribar a comprendre el que jo cerco en elles perquè sé el que elles em poden oferir. El problema no és aquest. El problema és esbrinar què cerquen elles en tu, què suposen elles que tu els pots oferir. La resposta és molt clara: les dones busquen seguretat i poder. Em direu que això també seria aplicable als homes, que nosaltres també cerquem poder i seguretat. Més enllà del gènere, es tractaria d'un instint fonamental relacionat amb la supervivència. Potser sí. El que passa és que, en el cas de les dones, la cosa s'agreuja encara més en la mesura que elles són conscients que el seu poder passa per apoderar-se del poder dels homes, és a dir, desarmar-los, aprofitar-se d'ells, utilitzar-los en benefici propi per a, després, sortir victorioses, més poderoses i segures de si mateixes davant el món. S'estableix una mena de vampirisme social segons el qual la dona xucla l'home (i l'home encantat de ser xuclat) fins que ella descobreix una nova víctima que li pot oferir més poder i més seguretat. Per sort, no totes les dones són així. La majoria en tenen prou amb rendir-se als dubtosos encants d'un home qualsevol que les estimi. Però el post d'avui no té res a veure amb l'amor. L'amor és una debilitat que algunes dones no es poden permetre. No aspiro a comprendre les dones. Puc arribar a comprendre el que jo cerco en elles perquè sé el que elles em poden oferir. El problema no és aquest. El problema és esbrinar què cerquen elles en tu, què suposen elles que tu els pots oferir. La resposta és molt clara: les dones busquen seguretat i poder. Em direu que això també seria aplicable als homes, que nosaltres també cerquem poder i seguretat. Més enllà del gènere, es tractaria d'un instint fonamental relacionat amb la supervivència. Potser sí. El que passa és que, en el cas de les dones, la cosa s'agreuja encara més en la mesura que elles són conscients que el seu poder passa per apoderar-se del poder dels homes, és a dir, desarmar-los, aprofitar-se d'ells, utilitzar-los en benefici propi per a, després, sortir victorioses, més poderoses i segures de si mateixes davant el món. S'estableix una mena de vampirisme social segons el qual la dona xucla l'home (i l'home encantat de ser xuclat) fins que ella descobreix una nova víctima que li pot oferir més poder i més seguretat. Per sort, no totes les dones són així. La majoria en tenen prou amb rendir-se als dubtosos encants d'un home qualsevol que les estimi. Però el post d'avui no té res a veure amb l'amor. L'amor és una debilitat que algunes dones no es poden permetre.
Comentaris
El poder no ens fa millors persones,l´estimació sí.
Greenie
Resumint volia dir que no sóc de les dones "xucladores",que s´aprofiten i saprofiten els seus companys.
M´ha agradat la reflexió que has fet,igualment.
Greenie
L'amor és clar que pot ser una debilitat, pero també pot ser un arma en poténcia on un aliat en el que es pot confiar en els mals trángols...
P.D: si fos un dels teus exàmens, amb això tindría per 3 fulls ! m’has tocat la fibra ! xDD
De quin (pip) poder parles.
De quina seguretat parles.
Si la " majoria" es rendeix als encants etc........, quin problema hi ha en que hi hagin quatre vampiresses.... Això rai, si fos l'unic vampirisme.
I per cert, de quin ( pip) d'amor parles?
Es evident que aquest post no te res a veure amb l'amor.
Uffff..El violí a parat de gemegar!!!!!!!!!!!!!!!