Ahir, amb
el post sobre la darrera homilia de Llach, vam batre
el rècord absolut de visites a
ENTRELLUM:
1.125 visites. Brutal. Una animalada que ens fa assolir per primer cop les quatre mítiques xifres. L'anterior rècord -ja pulveritzat- era de
557 visites (5.11.06) arran d'un
post-electoral que va rebre
35 comentaris (igual que el d'ahir). Queda clar, doncs, que a la
catosfera cal parlar de política si vols tenir visites. La política excita, fins i tot més que
l'erotisme. Quin misteri,
oi? Som així de babaus. En aquest país esquizofrènic hi ha coses que couen i fan rabiar. A més, per afegir més emoció a l'assumpte, vaig fer els ulls grossos publicant TOTS els comentaris rebuts, alguns dels quals certament contraris a la meva opinió i a la meva persona. Llegir-los pot resultar molt edificant. L'experiment blogogràfic d'ahir, per tant, ha funcionat de meravella. Tanmateix, em quedo preocupat amb una sèrie de qüestions...
- Si Llach simbolitza o representa Catalunya, aleshores jo no sóc català?
- Serà veritat que existeix un pensament únic nacionalista? Fins a quin punt pots discrepar de certs dogmes catalanistes, imposats de forma oficial, sense caure en l'anatema?
- Quantes Catalunyes (reals) hi ha? Podem seguir ignorant allò que no ens interessa? Veig molt d'autisme i molt de somiatruitisme en certs sectors. Fins quan serà viable la convivència?
- Si no fos pels blogs, moltes opinions quedarien inèdites, no passarien el filtre dels diaris ni de les editorials. La llibertat dels blogs és només un miratge o va de debò? Per què s'empipen tant alguns quan s'exerceix aquesta llibertat?
- Ah, i per si algú té dubtes: JO ESTIC A FAVOR DE QUALSEVOL REFERÈNDUM.
- Marc Vidal hi toca.
Ahir, amb el post sobre la darrera homilia de Llach, vam batre el rècord absolut de visites a ENTRELLUM: 1.125 visites. Brutal. Una animalada que ens fa assolir per primer cop les quatre mítiques xifres. L'anterior rècord -ja pulveritzat- era de 557 visites (5.11.06) arran d'un post-electoral que va rebre 35 comentaris (igual que el d'ahir). Queda clar, doncs, que a la catosfera cal parlar de política si vols tenir visites. La política excita, fins i tot més que l'erotisme. Quin misteri, oi? Som així de babaus. En aquest país esquizofrènic hi ha coses que couen i fan rabiar. A més, per afegir més emoció a l'assumpte, vaig fer els ulls grossos publicant TOTS els comentaris rebuts, alguns dels quals certament contraris a la meva opinió i a la meva persona. Llegir-los pot resultar molt edificant. L'experiment blogogràfic d'ahir, per tant, ha funcionat de meravella. Tanmateix, em quedo preocupat amb una sèrie de qüestions...
Comentaris
I, sí, molta gent no sap a quin món viu, si donessin una volta pels barris i pobles amb més immigració, escoles -públiques de barri- i altres indrets, doncs, potser aniríem millor. Menystenen Can Zam i au, a cantar l'Estaca. Que, per cert, és de les més fluixetes.
La cultureta, en el pitjor sentit del terme, sempre ha precisat d'aquests mites, no ens passa només als catalans, per cert.
Fins aviat,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com
En quant a la música de Llach: per a gusts colors. En les diferències està la gràcia de les relacions humanes.
En quant a la teua crònica: es agra, irrespectuosa, mala bava i, a sobre, mal escrita. Molt digna d’un pensament “esbiaixat”.
En quant a la teua mirada: es curta , digna d’un ego cartesià (per parafrasejar-te), i llunyana de la sublimació necessària per a transcendir la catalanitat i la vida.
En quant al meu desig: tant de bo arribes als seixanta anys tan humanament coherent com el Llach.