Encara no hi ha roses al jardí. El zumzeig de les abelles a la glicina. Les primeres espases del lilà. Enyoro les tulipes. El sol mandrós s'obre pas entre les fulles de l'olivera. La bellesa perfecta del cirerer florit. L'ocellam fa fressa. El gaig, la puput, el pit-roig, les tórtores, la merla de bec ataronjat... Cada ocell parla la seva llengua. Enyoro el rossinyol. Enyoro les roses absents i els llavis que no besaré mai. Aquest cel sense núvols, intacte, verge. Primer diumenge d'abril. Sant Jordi encara no ha mort el Drac...
Comentaris
Aquest matí he adobat les plantes i les he vistes. I he reprimit l'impuls de masegar-les. M'ha costat.
jo també anyoro això.
però,algún dia provaré sort.
La mà invisible que pinta les estacions ha desvetllat de nou els pinzells i la paleta, disposant damunt d'aquesta l'harmonia dels colors per traçar els contorns vellutats de les roses i la riquesa cromàtica dels jardins florits.
Restaré amatent a la seva artística tasca tot escoltant Vivaldi, que amb el so dels violins i les violes em traslladarà a un bosc de faula. La seva música serà un espai líric on oir el cant alegre dels ocells, la veu transparent del rierol i la fressa efímera de la tempesta. Un polifònic espai on gaudir oníricament, del plaer de la migdiada sota l'ombra d'un arbre frondós i de la dansa campestre de nimfes i pastors celebrant joiosos la nova primavera.