És així que m'escapo del temps on la ciutat remuga brogits inconsistents; massa gent pertot arreu; no suporto la gent; només accepto la companyia de certes persones determinades; bàlsam de dies que són inclements; conhort de l'esperit que clama;
És així que evoco l'etern: abraçant la lluna com una heura esbojarrada; llavis de mel; marítima mirada; evoco l'itinerari: vorera avall fins que la música calla; em mires, somrius, no hi ha res més;
És així que el vent escampa les últimes fulles; el cel tan blau; la vida; nens que juguen a l'acuit;
És així que t'enyoro; tot és incert menys tu.
És així que evoco l'etern: abraçant la lluna com una heura esbojarrada; llavis de mel; marítima mirada; evoco l'itinerari: vorera avall fins que la música calla; em mires, somrius, no hi ha res més;
És així que el vent escampa les últimes fulles; el cel tan blau; la vida; nens que juguen a l'acuit;
És així que t'enyoro; tot és incert menys tu.
Comentaris
m'hagués agradat que l'haguessis vista. de totes maneres moltes gràcies per tot!!!
agraïdisssisssima
És així que el vent escampa les últimes gotes; el cel gris; la mort; adults jugant a ser feliços.
És així que m´enyora; tot és cert menys jo.
És així que la seva covardia guanya la meva gosadia: viure. La seva tria és un cel gris saturat de silencis cridaners. La meva, un cel platejat de pleniluni ple de crits silenciosos.
És així que se´m desfà la vida perquè la meva tria ha estat viure.