Catalunya es troba en una cruïlla històrica. La situació és certament paradoxal.Per una banda, formant part del govern, tenim el partit més catalanista de tots el qual no aconsegueix marcar perfil propi davant la maquinària de poder socialista. Després de tres anys de Tripartit, no sóc capaç de veure quins han estat els resultats efectius d'aquesta entesa de progrés pel que fa als beneficis reals per al nostre país. El que veig, en canvi, és un desgavell i una deterioració que afecta greument el funcionament bàsic de la societat catalana. La responsabilitat és immensa: ¿Què ha fet o què pensa fer ERC pel bé de Catalunya, a banda de mantenir-se en el poder a qualsevol preu? Demanem fets, no paraules.
Per una altra banda, tenim una oposició desorientada que està desaprofitant aquesta conjuntura. Sembla clar que CiU només tornarà a governar si aconsegueix sumar una nova majoria. Els que fa temps que propugnem un Front Nacionalista (CiU + ERC) som conscients de la dificultat d'assolir aquesta unitat d'acció en la mesura que predomina un caïnisme suïcida que només beneficia els interessos espanyolistes. CiU fa mans i mànigues per a redreçar la seva brúixola. La clau està en transcendir la visió merament partidista per aplegar el màxim número de forces. Aquesta és l'aposta d'Artur Mas: bastir la Casa Gran del Catalanisme...
La paradoxa augmenta quan, deixant de banda els partits, analitzem la presumpta societat civil. Què hi trobem? Una ebullició tardorenca que ha produït més plataformes que bolets, un atomisme difícil de lligar, sovint sospitós de manipulació partidista. A més, els que vivim enxarxats dins la bombolla catosfèrica no acabem de discernir la realitat virtual de la realitat real. ¿Voleu dir que l'independentisme ha crescut tant? No fem volar coloms. Haurem d'esperar el veredicte de les urnes.
Mentrestant, tenim un govern curt de mires, mediocre, gris, inoperant; un país col·lapsat i en plena decadència; una ciutadania cremada, abstencionista, escèptica, anestesiada... En fi, el que faci falta, que per això som catalans.
Energia i esperança? Un país millor? Tant de bo. Com? Quan? Ara o el 2014? Conferències, crides, manifestacions... Amb qui podem comptar? Qui ens engrescarà? Una Casa Gran o una Casa de Barrets? El temps ho dirà.
[En castellano]
Comentaris
ERC ha demostrat que farà allò que hagi de fer per a mantindre´s al poder (ara ja els veig capaços fins i tot de pactar amb el PP) i sempre ha somiat en desfer CiU per a assolir uns vots nacionalistes que no els hi pertoquen.
Crec que dimarts no hi hauran pas sorpreses, perque CiU no les acostuma a donar. No cerquen un titular, sino una reforma interna per a poder millorar Catalunya.
Ah! Xavieret, Artur Mas ha dit aquets dies (i abans) més d´un cop que no cerque la independència, sino un model d´estat que Catalunya se´l senti com a propi, on Catalunya estigui cómode, no es necesari siguer independents per a que no passin coses com les que patim avui en dia.
Per tant, sí sense dubtes a un govern d'unitat CDC + ERC.
Salutacions des de Berlin.
El ex presidente de la Generalitat Pasqual Maragall reveló que acordó con el ex presidente del Gobierno Felipe González que el AVE llegara primero a Sevilla a cambio del apoyo del Ejecutivo a los Juegos Olímpicos de Barcelona
Quina mena de xantatge es aquest? Després diran que el PSC-PSOE mire per Catalunya!!!! Haguessin fet boicot als jocs!!!
Jo tampoc acabo de veure per on aniran els "tiros". La balança pot decantar-se a un cantó o a l'altre per raons molts subtils. La ratlla del tot o res és molt tènue. Mai com ara havíem tingut un futur tan incert.
De totes formes tinc moltes esperances en el dia 20. Jo aniré a l'acte que protagonizarà en Mas. És, potser, la darrera oportunitat.