Feia segles que no jugava a bàsquet. Fins als 18 anys no vaig fer res més. Encara que sembli mentida, jo era un jove sa i normal que feia esport i festejava amb novietes. Després, a la universitat, vaig començar a llegir llibres -massa llibres- i em vaig espatllar. Jugava amb l'equip del col·legi, guanyàvem tots els partits. Vam arribar a ser campions provincials de Lleida i subcampions de Catalunya. Sempre estava al cinc inicial. Teníem un entrenador collonut, el Sr. Garcia, que ens feia sirgar de mala manera. Però de tot això ja fa 25 anys...Últimament torno a viure l'esport amb intensitat. Aquest cap de setmana celebrem un Torneig de Bàsquet al meu poble. Anit, al bar del Nico, el Quim em va embolicar per a formar part d'un equip.
A les deu del matí ens hem enfrontat amb un escamot polititzat (és una veritable llàstima que alguns no siguin capaços de separar l'esport i el divertiment de la puta política; si més no ens hem de felicitar perquè ja era hora que participessin en alguna activitat). Hem perdut. Jo estic content perquè, de xamba, he encistellat un triple.
Aquesta tarda a les quatre, malgrat que hem tornat a perdre (som dolents a matar), hem marcat tres vegades més punts que al matí. Jo he fet una altra cistella. El problema és que m'he lesionat. En un salt forçat he sentit una estrebada rere el genoll esquerre i, de sobte, el dolor ha irromput com a senyal d'alarma. No sé exactament quin múscul o tendó m'he cascat. El cas és que coixejo.
L'altre dia feia el cim i avui he fet el ridícul i, a sobre, he pres mal. Espero que no sigui res greu. Farem repòs.
Comentaris
No parlis de polititzar, que CiU no és una excepció.
Una abraçada company.
Una abraçada
Sr. Ibañez, porto jugant a bàsquet des de fa molts anys i el que menys m'agrada, és que vosté hagi utilitzat la barreja personal pròpia (referint-se a mí) amb el partit en el que estic.
M'agrade'n els esports, però només jugar-los. Fa molt de temps que vaig cansar-me de perdre el temps mirant la tele. En casos escepcionals els miro.
Faig esport per qué m'agrada i mentris pugui, ho continuaré practicant. Jugo en dos equips en un d'ells sóc un reforç i en l'altre sóc federat.
No sóc partidari de barrejar la política amb l'esport. Coses com aquestes, ara que surt el tema, van ser un dels motius per qué vaig deixar d emirar els esports... S'estan polititzant.
Pel tema de la lessió, li dessitjo que no sigui res greu i es recuperi. El meu amic d'equip ha d'estar un mes inmovilitza't del braç.
Arreveure.
És una veritable llàstima, però així són les coses al Baix Montseny, i així us les explico.
Les idees es defenen amb arguments, raons i la vehemència que calgui dins de l'Ajuntament i als Plens. Fora d'allà som tots iguals, ciutadans d'un mateix poble, en el meu cas Sant Celoni. Però no hi ha manera, tú!. Encara hi ha cabuts i cabudes que no tenen 2 dits de front per entendre que tots som d'allà mateix, i que no ha de passar res si et trobes amb un company sociata -per exemple- i anem plegats a fer el café. El que volem tots és un poble millor!.
Aquest és el mal de la societat, i no pas un altre. L'home com a llop del mateix home.
Que no sigui res la lesió, Toni.
Salutacions cordials.
Ja veus, aquí si fa o no fa, el politiqueig ho emmerda tot.
La lesió no era res greu. Ja camino bé. Gràcies.