Els fets no existeixen per si sols sense un espectador que els consideri. Tot espectador és narrador, és a dir, hermeneuta, d'acord amb l'axioma protagòric segons el qual "l'home és la mesura de totes les coses". El logos humà és sempre narratiu la qual cosa vol dir que pensem i parlem seguint un relat, un argument que ens construïm per tal de poder comprendre la realitat. Un fet pelat i escarit, isolat en si mateix, sense ser vist ni llegit ni dit per ningú, resta inexistent, de fet és un no-fet.El problema, per tant, no són els fets del Tripartit, sinó el fil conductor que els explica, la veu en off que els exposa amb un punt de vista subjectiu i tendenciós. CONFIDENCIALCAT és una obra mestra protagòrica, un producte sofístic de primera magnitud, la consagració de la demagògia (2a. accepció) per damunt de la política. Els temps que corren exigeixen mètodes sofístics, màrqueting a curt termini per a cridar l'atenció del votant i "ajudar-lo" a decidir.
Els fets són els fets -diran alguns-, nosaltres no hem inventat res... Sí, però no hi pot haver fets sense interpretació d'aquests fets i, en aquest cas, el DVD convergent aconsegueix amb escreix el seu objectiu manipulador: que l'espectador "cregui" el narrador per damunt d'allò narrat (que sempre pot tenir moltes versions).
Contra aquest perill només existeix una vacuna: l'escepticisme, o sigui, mirar-s'ho tot (els fets i les múltiples lectures dels fets) des d'una distància prudent: la distància que t'atorga el benefici del dubte. Davant la pregunta cabdal (Què és la realitat?) l'escèptic fa mutis perquè, en el fons, és conscient que qualsevol resposta que doni sempre serà parcial i susceptible d'una rèplica dialèctica... Fa mutis i pensa: No hi ha realitat.
Comentaris
En el fons, els dirigents esquerranosos d'aquest país tenen un curiós problema d'esperit democràtic: volen censurar tota aquella informació que no els és favorable.
Ostres, només cal veure o escoltar el darrer intent d'entrevista del Sala Martín al Montilla, i com va perdre els papers perquè se sentia molt contrariat en el seu món ideal on tothom li diu que és el millor candidat.
I perdoni que no em posi més filosòfic i faci aquesta argumentació tan política, però malauradament la filosofia mai havia estat de les meves assignatures preferides.
En la publicitat, l'important no són els fets, ni tan sols la interpretació dels fets, sinó, simplement, que la gent en parli (encara que sigui malament). Com a invent publicitari, el DVD ha estat un èxit.
Aquest "ajudar-lo a decidir" deu ser el que no es pot empassar un professor de filosofia. Estem en temps de campanya, d'eslògans buits de contingut, d'enunciats banals dirigits als sense criteri (la gran majoria). Costa, amic meu, trobar algú que en plena campanya reivindiqui la suprema virtud de pensar. Apunta't un 8 i mig, Toni.
(Ens haurien de delegar a tu i a mi, després de l'1-N, les negociacions pel pacte :-)))
Sí que existeix una rèplica del ConfidencialCat, i ha estat duta a terme per una plataforma anomenada "Joves per a una Catalunya d'esquerres".
El trobareu aquí: http://confidencialcat2.blogspot.com/
Salut!
Amb el vídeo, Convergència entra en un joc del que fins ara se n'havia martingut al marge, d'acord amb el seu perfil més "seriós". El problema que tenen, és que els votants "seriosos" se'ls moren de mica en mica, mentre que els nous votans trien d'altres opcions. Des d'aquest punt de vista, crec que el DVD té com a objectiu d'atraure votants joves, als quals atrau la novetat, encara que això sigui a risc d'incomodar el votant seriós. M'imagino que el càlcul que han fet és que aquest darrer votant decidirà el seu vot en funció de tot un conjunt de circumstàncies, en el qual un DVD polèmic és un element menor.
El millor es que per fi es va acabant el maleït oasi català!