Salta al contingut principal
Parla’m de la teva solitud, de l’ombra que deixa la lluna en els ulls, del crit que ressona dins teu, però que ningú no escolta. Parla’m del desert del cor, de la sorra que ensorra el llençol, d’aquest neguit que et paralitza el cervell, del dubte indefugible que t’abraça com una serp gegantina. Parla’m amb paraules sentides, amb llàgrimes vives, amb el silenci dels déus que ho saben tot. Parla’m del buit que amara aquest temps, de l'oblit sense forma, del pou que t'espera rere el mirall de la nit. Parla’m d’aquell amor malaguanyat que et va robar l’últim somni quan eres encara una nena que no sabia res de la vida. Parla’m de la teva solitud i dóna’m un únic motiu per a seguir vivint un altre dia…
Comentaris
Abraço, amigo.
Ter de estar aqui escrevendo isto, por me ser preciso à alma fazê-lo... Desenganemo-nos da vida e dos seus modos. Fujamos a ser-mos nós... E porque me sinto outro sou feliz.
El primer Montillazo
"Y escucharía una vez más antes de morir, la voz que fue mi música: Háblame."
signatura: Atenea
Espero que hem toqui el lot dels llibres eròtics ja que he enviat els meus múltiples e-mails,encara que m'he deixat uns quants perque els noms son pèssims...
Salut!
itstimetodance1*]
itstimetodance: la inspiració ve quan ve... Jo de tu estudiaria filo per demà.
Atenea: des de quan llegeixes Byron? Tard o d'hora et descobriré.
Salut!
itstimetodance1*]
Dénia
Exageres.
És molt estrany que t'hagin parlat bé de mi...
¿Dénia és nom o la ciutat de la Costa Blanca?
Ets un tio agradable però de vegades inspires desconfiança! Però no t'amoinis que per aixo no deixes de ser un home collunut. Fas veure un misteri que potser es una de les coses que fagin veuret amb més ulls.
que vagi bé adict a internet!