El fracassat pateix una tendència malaltissa: es passa la vida vigilant les passes dels altres per poder descobrir-hi alguna errata, una ensopegada, una petita relliscada amb la qual poder sentir-se alleugerit per un instant de la seva insuportable condició de fracassat. Mentrestrant, els altres van collint victòries i avancen cap a endavant... Encallat, el fracassat segueix a l’aguait, dia rere dia, resseguint el rastre de les màcules alienes, ratificant així la seva existència amarga, estèril, miserable, inútil, redundant en la negativitat. Aquest és el seu únic "consol". La vida del fracassat és infernal: només desitja el mal dels altres per a sentir-se menys desgraciat.El mitjans de comunicació clàssics, tradicionals, estan acabats. Són pura decadència manipulada, populisme rosa, diversió per al ramat. El poder emergent del BlogPower ens salvarà del naufragi cultural. Tenim el futur a les nostres mans. El segle XXI serà dels teclamolls o no serà. (Vid. El Llibreter)
Comentaris