Estic fent una guàrdia de 3r. d'ESO substituint un professor de català que fa tres setmanes que està de baixa. No envien substitut perquè no hi ha substituts. Amb la
meravellosa sisena hora, tots són a primària. Els alumnes xerren, juguen amb els mòbils, escolten l'mp3, s'avorreixen com ostres... N'hi ha tres que fan tard amb l'
excusa de què estaven parlant amb el tutor. Porten gorra. El més alt galleja. Comencen a empipar. De sobte, veig que l'alumne més alt (gorra vermella) es comença a barallar amb un altre (gorra negra) dels que ha arribat tard. Els separo i el repto. Als dos minuts es tornen a enganxar. L'alumne més alt afaga el més baix, l'empenta contra un pupitre i, quan el té ben collat, amb la dreta, li fot un cop de puny al bell mig de la cara. Un directe contundent, inapel·lable, brutal. Li esbotza el llavi jussà. L'alumne contusionat, mig estabornit, escup
sang. Em costa reaccionar. Ho havia vist a les pel·lícules, però mai de primera mà. La
sang és molt escandalosa. El delegat corre cap a direcció i, de seguida, puja la cap d'estudis la qual s'emporta els implicats. Jo omplo dos
comunicats explicant fil per randa l'espectacle. Sona la sirena. Tanco l'aula. A terra resten les gotes de
sang. Cinc dies d'expulsió. Quan surto del centre, tinc el cap ple de cabòries. Condueixo sense esma. Rememoro l'escena amb esgarrifança. Els alumnes implicats no van néixer a Europa...
Estic fent una guàrdia de 3r. d'ESO substituint un professor de català que fa tres setmanes que està de baixa. No envien substitut perquè no hi ha substituts. Amb la meravellosa sisena hora, tots són a primària. Els alumnes xerren, juguen amb els mòbils, escolten l'mp3, s'avorreixen com ostres... N'hi ha tres que fan tard amb l'excusa de què estaven parlant amb el tutor. Porten gorra. El més alt galleja. Comencen a empipar. De sobte, veig que l'alumne més alt (gorra vermella) es comença a barallar amb un altre (gorra negra) dels que ha arribat tard. Els separo i el repto. Als dos minuts es tornen a enganxar. L'alumne més alt afaga el més baix, l'empenta contra un pupitre i, quan el té ben collat, amb la dreta, li fot un cop de puny al bell mig de la cara. Un directe contundent, inapel·lable, brutal. Li esbotza el llavi jussà. L'alumne contusionat, mig estabornit, escup sang. Em costa reaccionar. Ho havia vist a les pel·lícules, però mai de primera mà. La sang és molt escandalosa. El delegat corre cap a direcció i, de seguida, puja la cap d'estudis la qual s'emporta els implicats. Jo omplo dos comunicats explicant fil per randa l'espectacle. Sona la sirena. Tanco l'aula. A terra resten les gotes de sang. Cinc dies d'expulsió. Quan surto del centre, tinc el cap ple de cabòries. Condueixo sense esma. Rememoro l'escena amb esgarrifança. Els alumnes implicats no van néixer a Europa...
Comentaris
Em dic Nuria i ja fa uns quants anys vaig ser alumna teva al Marina. Lamento molt el que t´ha passat. Fa uns dies que he descobert aquest bloq però no havia participat encara. Pensa que, tot i la teva experiència i vàlua con a docent, el problema de la violencia va molt més enllà i no hi pots fer res. Vivim en una societat consumista plena de persones frustrades. La fustració és la llavor de la violència i els joves en saben molt d´això. Pasen en poc temps de ser uns marrecs malcriats pels pares a haber-se d´enfrontar a una societat plena de falses lluentors, on si no tens res no vals res.
M´alegro d´haver-te retrobat i veure que segueixes donant "molta canya".
He vist que t´han publicat alguns llibres. Tinc encarregat per començar "Una certa penombra" a la biblioteca.
Reb una forta abraçada.
Fotem la canya que podem... genio y figura. Ja em diràs què t'ha semblat UCP.
"Els alumnes implicats no van néixer a Europa..."
Els periodistes diuen sovint que aquesta mena de coses, d'especificacions racials, de col·lectius, de minories,... s'han d'evitar si no tenen rellevància informativa.
Caldria intentar evitar, per exemple, "un home negre mata al seu carnisser" si en l'assassinat el fet que sigui negre resulta realment irrellevant.
Amb tot, em pregunto si la majoria de vegades no és realment rellevant. Tal com denotes al text o als comentaris, el fet que no hagin nascut a Europa dista de ser irrellevant, i és, en part, el que magnifica un problema per altra banda ja existent.
Que joies n'hi ha a tot arreu ho sabem, però els nouvinguts mal integrats -que en són una pila- acaben guanyant-se la majoria de números de la rifa per acabar liant-la... i esdevenint tant mal integrats com se'ls suposava.
Serà el context, serem nosaltres o la Santa Seu, però les coses són preocupants i nosaltres només fem que enviar-hi psicòlegs.
No sé ben bé si els estrangers estan empitjoran la situació a les escoles, pero puc ben assegurar que la situació ja era ben esgarrifosa temps enrera.
Lo que sí que puc dir amb certesa és que els conflictes els ocasionaven sempre (cap excepció) estudiants de parla castellana, també coneguts com a "quillos, quillolos, etc." o des de el meu punt de vista, la brossa de la societat.